Primer aniversari del llançament de Gaia
dimecres, 11 març, 2015
Font: ESA Cosmos
El 19 de desembre de 2013, un coet Soyuz ST-B, amb el satèl·lit Gaia a bord, s’enlairava des del centre de llançament espacial europeu a la Guaiana Francesa. Així s’iniciava la missió Gaia.
Un any més tard, després d’una correcta inserció en el punt de Lagrange L2, Gaia està escanejant el cel i cartografiant una mitjana de 40 milions d’estrelles per dia. Després de realitzar la fase de calibratge dels instruments, Gaia va entrar en fase de rutina el passat 25 de juliol. Els nivells de combustible i consum actuals de la nau fan pensar que la missió es podrà estendre més enllà dels 5 anys previstos inicialment.
Durant aquest any Gaia ha escanejat 11.100 milions de trànsits d’estels (120.500 milions astromètrics, 22.200 fotomètrics i 3.300 milions espectroscòpics) amb els seus 106 sensors CCD de la seva càmera digital que té mil megapíxels. En la fase de rutina, les deteccions efectuades han estat de 6.760 milions de trànsits. El volum total de dades generades per Gaia fins al moment és de 9,2 TB.
Gaia ha observat tota l’esfera celeste almenys un cop durant la fase de rutina. Actualment, la nau està realitzant l’astrometria i fotometria de les estrelles amb una magnitud superior a G=20,7 i una espectroscòpia de fins a GRVS=6.2 mag.
Deixant a banda les xifres concretes de rendiment de Gaia, amb motiu d’aquest aniversari, sis membres del Data Processing and Analysis Consortium (DPAC) han volgut mostrar la seva experiència amb les següents ressenyes: “It was a privilege to witness the serene beauty of the launch“, de George Seabroke, Mullard Space Science Laboratory; “Gaia is talking to us!“, de Frédéric Arenou i l’equip de l’Observatoire de Paris-Meudon; “I was very happy to see that people from many different countries were that interested in Gaia“, d’Stefan Jordan, Astronomisches Rechen-Institut, Zentrum für Astronomie, Universität Heidelberg; “We keep on learning new things about this amanzing machine“, de Giorgia Busso, Institute of Astronomy, University of Cambridge; “We spent January eagerly studying the very first data“, de Claus Fabricius, Universitat de Barcelona, i “Gaia… something out of a science fiction movie!“, de Ronald Drimmel, Astrophysical Observatory of Torino.
El satèl·lit Gaia, una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA), té per objectiu escanejar tot el cel i crear, d’aquesta manera, un mapa tridimensional de la Via Làctia amb una exactitud sense precedents. Gaia mesurarà la posició en el cel dels astres amb gran precisió i, gràcies al moviment de la Terra al voltant del Sol, podrà determinar la seva distància per paral·laxi. També observarà milions d’estrelles, l’1% de les estrelles de la galàxia, i aconseguirà determinar la distància precisa de gran quantitat d’estrelles variables de tipus cefeida, un element fonamental per calibrar l’escala de distàncies en tot l’univers.
A més, durant els 5 anys de missió, s’espera que Gaia sigui capaç de descobrir 7.000 planetes extrasolars i la mesura precisa de l’òrbita de 200.000 asteroides; a més de centenars de milers de nous cossos menors del Sistema Solar (cometes, asteroides i objectes del Cinturó de Kuiper), desenes de milers de nanes marrons i nanes blanques, unes vint mil supernoves (com Gaia14aaa, la primera descoberta) i centenars de milers de quàsars.